Etiqueta: Josep Carner
-
DE L’OFICI DE POETA: El consell de Josep Carner a Mercè Rodoreda
A propòsit de l’ús dels recursos mètrics en la construcció del vers, Salvador Oliva (1) es sorprèn -no sense que hi endevinem una certa ironia – que hi hagi poetes que hi renuncien. Certament, especialment al llarg dels anys seixanta i posteriors del segle passat, hi va haver una veritable eclosió de poetes que en…
-
D’UNES NOCES ENTRE UN OLIVERAR.
A Joan Marc Simon i Llumà i a Elina Viilup… Una dona i un home es casen entre les parets blanques d’una ermita i les branques d’un oliverar. En ambdós llocs hi plana el vent del nord-oest, que en el lloc hom anomena “cerç”, i que penetra vers la humitat del lloc sagrat i provoca…
-
RÈQUIEM. De la pedra eixuta lluïen els cantells…
Llegeixo un post d’un bloc revingut després d’un llarg silenci. L’Artificier també vol recuperar els seus blocs. L’un, referit a la irrupció d’un filòsof, Soren Kierkegaard; l’altre, referit a les geografies i arquitectures del pensament, les emocions i les accions, és a dir, aquests Dietaris de l’Artificier. Hi han fets personalíssims : la mort del propi…
-
HO SÉ TOT I NO RES: MASSA ESPARGIT
El caminar errant de l’Artificier, més proper als passos de la improvització de la dansa que al moviment erràtic i arrossegat del rodamon, coneix aquest vers carnerià que resa “ho sé tot i no res: massa espargit”. El vers forma part del poema anomenat “De mal registrar”, un poema de difícil localització en l’obra de Josep Carner, però…